Ecologismo Social
Educación emancipatoria
Soberanía alimentaria

Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

Conceptes com la seguretat alimentaria, la sobirania alimentaria, el comerç just, la recuperació de varietats autòctones, els aliments integrals, les proteïnes vegetals, els additius alimentaris, la cuina sana, el compostatge, etc. es poden desenvolupar als centres escolars i esdevenir un camp ampli d’experimentació i de presa de decisions en el que la comunitat educativa reconeix que l’alimentació i el consum son àmbits transformadors de la realitat local-global actual.

Amb ajut d’entitats i professionals que treballen en aquest àmbit i, amb la complicitat d’escoles, instituts i associacions de famílies, aportem informació, formació, eines i criteris perquè la comunitat educativa sigui impulsora de models d’alimentació mes agroecològica.

Edita: Ajuntament de Barcelona. Area de Medi Ambient i Serveis Urbans. Departament d’Educació Ambiental.

Coordinació, continguts i redacció: Mireia Abril, Laia Capdevila, Neus Garriga, Alba Gros, Marta Miro i Marta Vilar.

Col·laboradores: Margarida Feliu, Hilda Weissman, Agnès Moya i Olga Rodríguez.

Imprès amb la col·laboració de: Entrepobles, Taula de Treball per l’Alimentació Escolar Ecològica i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Presentació

El consum d’aliments es una realitat quotidiana als centres educatius: a l’hora d’esmorzar (proveït per l’escola a l’etapa 0-3, i de casa la resta de l’alumnat), del dinar (majoritàriament per l’alumnat de 0 fins als 12 anys i generalment també ofert dels 12 als 16) i el berenar (nomes a les escoles bressol). Es també un fet puntual, però per això no menys important, el menjar i beure en la celebració de festes i altres esdeveniments festius o d’àmbit escolar més global (generalment gestionat per les famílies o l’AMPA).

Els menjadors dels centres educatius sovint son una part mes del projecte educatiu del centre (PEC), de manera que la tasca educativa de l’escola es coherent precisament per que va mes enllà del temps lectiu: alimentar-nos no es nomes cobrir unes necessitats fisiològiques, sinó que aporta salut, fomenta criteris de consum, l’aprenentatge d’habilitats socials i es una realitat socialitzadora.

La tria de cada aliment que ens mengem, tenint en compte tot el procés des de la seva producció, transformació, distribució i elaboració, és una aposta per models mes o menys respectuosos amb l’ambient i mes o menys justos amb la societat i el món.

Avui dia experts en alimentació de la ONU estan d’acord en que els sistemes alimentaris han de garantir a tothom l’accés a “dietes sostenibles” enteses com “dietes de baix impacte ambiental que contribueixin a la seguretat alimentaria i nutricional i a la vida sana de les generacions presents i futures. Les dietes sostenibles contribueixen a la protecció i respecte de la biodiversitat i els ecosistemes, són culturalment acceptables, econòmicament justes, accessibles, nutricionalment adequades, innòcues i saludables i permeten la optimització dels recursos naturals i humans” (De Schutter, O. 2012).

En els projectes desenvolupats a les escoles i instituts en el marc de Barcelona Escoles + Sostenibles (BcnE+S), molts centres han fomentat criteris de sostenibilitat en la realització de les activitats relacionades amb els àpats a l’escola. Educar en sostenibilitat significa també educar els hàbits alimentaris, reflexionar sobre els criteris de compra i de consum que utilitzem, incorporar dietes equilibrades en les que els productes siguin estacionals i del territori… una bona oportunitat per afavorir models de societat i d’economia mes coherents amb nosaltres mateixes i amb el nostre entorn.

Conceptes com la seguretat alimentaria, la sobirania alimentaria, el comerç just, la recuperació de varietats autòctones, els aliments integrals, les proteïnes vegetals, els additius alimentaris, la cuina sana, el compostatge, etc. es poden desenvolupar als centres escolars i esdevenir un camp ampli d’experimentació i de presa de decisions en el que la comunitat educativa reconeix que l’alimentació i el consum son àmbits transformadors de la realitat local-global actual.

Des del programa BcnE+S, amb ajut d’entitats i professionals que treballen en aquest àmbit i, amb la complicitat d’escoles, instituts i associacions de famílies, aportem informació, formació, eines i criteris perquè la comunitat educativa sigui impulsora de models d’alimentació mes agroecològica.

Col·lecció Guies d’escoles + sostenibles BARCELONA

Alimentació (descarregar la Guia)

Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

Desembre de 2014

Publicació relacionada: Proposta didàctica menjadors escolars ecològics